La UB identifica una nova diana terapèutica per millorar els fàrmacs anticancerígens inhibidors d’una proteïna clau pel desenvolupament de tumors
L’Src és una proteïna amb un paper fonamental en el desenvolupament dels tumors. Tot i això, els fàrmacs basats en inhibidors d’aquesta molècula han demostrat una eficàcia limitada. Ara, investigadors del grup de recerca BioNMR, de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), liderats pel catedràtic del departament de Química Inorgànica i Orgànica de la UB, Miquel Pons, han identificat una nova diana terapèutica amb potencial per millorar l’eficiència d’aquest tipus de fàrmacs.
Tot i no ser el principal motor del càncer, Src influeix en aspectes crucials de la supervivència de les cèl·lules canceroses, com ara la metàstasi, la migració o la resistència a la quimioteràpia i la immunoteràpia, fet que situa a aquesta proteïna com un atractiu objectiu per al desenvolupament de noves teràpies. Fins al moment, els quatre fàrmacs inhibidors d’aquesta proteïna s’han aprovat principalment per tractar tumors hematològics, però no funcionen contra tumors sòlids com ara el càncer colorectal o el de mama, on la sobreexpressió d’Src prediu un mal pronòstic de la malaltia.
Una de les raons principals de la ineficàcia d’aquests fàrmacs rau en els seus efectes fora de l’objectiu, és a dir, sovint inhibeixen també altres proteïnes de cèl·lules normals, provocant importants efectes tòxics. A més, aquestes conseqüències negatives obliguen a limitar la dosi farmacològica d’aquests medicaments.
Aquests efectes indiscriminats es produeixen perquè la família Src està formada per diverses proteïnes que comparteixen dominis, els quals s’assemblen molt i són els objectius dels fàrmacs actuals. En canvi, l’equip de la UB ha demostrat que el domini únic de l’Src – una seqüència que no és compartida amb la resta de proteïnes de la família -, també té un paper directe en els seus efectes oncogènics. De fet, estudis previs d’aquests investigadors amb línies cel·lulars derivades de tumors han demostrat una reducció del 50% en la capacitat invasiva de les cèl·lules canceroses quan es modifica el domini únic.
Per tant, la nova diana es presenta com un objectiu terapèutic potencialment més selectiu contra les cèl·lules canceroses: deixaria intactes la resta de proteïnes no relacionades amb el tumor i tindria el potencial de reduir la toxicitat i millorar l’eficàcia en el tractament dels tumors sòlids.