Josep Mª Suñé «Molts dels medicaments que la gent es pren els hem formulat nosaltres»
Amb passat a la indústria farmacèutica, el Dr. Josep Maria Suñé és el director del Servei de Desenvolupament del Medicament (SDM), un grup de recerca de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. L’SDM treballa en el desenvolupament de medicaments des de l’any 1996, i ha aconseguit prop de vint patents que són propietat de les empreses que els encarreguen les feines.
A què es dedica el Servei de Desenvolupament del Medicament?
A l’SDM fem recerca i desenvolupament de medicaments. S’ha d’entendre com a medicament aquell preparat que ja està disposat per ser administrat a la persona: el comprimit, la càpsula, el xarop, la crema o la solució injectable. Nosaltres, a partir de la molècula activa, el que fem és trobar una fórmula per poder desenvolupar un medicament que es pugui donar a una persona en una dosi exacta, d’una manera segura, que sigui eficaç, que funcioni, que sigui estable i que sigui de qualitat. Això és el que fa l’SDM.
De quina manera col·labora l’SDM amb la indústria farmacèutica?
Nosaltres fem, per una banda, recerca universitària i, per altra banda, fem una recerca que ens demana el sector empresarial relacionada amb les indústries farmacèutica, cosmètica, veterinària, de productes sanitaris, fitoteràpia, alimentària… Tots aquests laboratoris i empreses ens demanen un projecte concret, i nosaltres investiguem i desenvolupem la formulació més adient segons el que ells pretenen. Un cop s’ha finalitzat això, l’empresa ho registra i ho comercialitza. Molts dels medicaments que la gent es pren els hem formulat nosaltres. Això és el més gratificant: anar a una farmàcia o a l’hospital i veure que un medicament que t’estan posant l’hem formulat nosaltres a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.
L’SDM treballa en el desenvolupament de medicaments des de 1996
Jo vaig deixar l’empresa privada per passar a treballar a la universitat l’any 1987, i des de llavors vam començar a fer coses per a la indústria a través de la Fundació Bosch i Gimpera. Les instal·lacions de la planta pilot on nosaltres treballem van donar un cop d’efecte, perquè permeten compatibilitzar la docència, la recerca universitària i la transferència de tecnologia. Vam inaugurar aquesta planta pilot al setembre de 1996, i des de llavors ens diem Servei de Desenvolupament del Medicament. Vam deixar de ser un grup de professors que, de manera aïllada, desenvolupava projectes de recerca i serveis per empreses, per convertir-nos en un grup d’investigació capdavanter en transferència de tecnologia i coneixement. I des de llavors estem treballant al màxim. Va ser l’any 2000 quan ens vam incorporar a la xarxa TECNIO de la Generalitat de Catalunya, i des de llavors encara en formem part, i esperem continuar formant-ne part.
Com ha canviat el desenvolupament dels medicaments des de 1996?
Cada cop més ens exigeixen formulacions més sofisticades, medicaments que vagin més dirigits a un teixit o a un òrgan concret amb el desenvolupament d’una acció terapèutica més precisa. En aquest sentit, nosaltres ja vam començar, fa uns set o vuit anys, a treballar en una línia de recerca orientada a la nanotecnologia que té per objectiu intentar dirigir el fàrmac a la cèl·lula diana o al teixit diana perquè vagi a desenvolupar la seva acció allà on realment cal. Amb això el que intentem assolir és “la bala màgica”, que és com es referia Paul Ehrlich, premi Nobel de Medicina l’any 1908, al medicament que aconseguís anar al lloc on ha d’actuar i, sense efectes secundaris o sense toxicitat, poder guarir aquella malaltia.
En el futur continuarà havent-hi medicaments d’acció sistèmica, dels que es distribueixen a través de la sang per tot el cos, però també n’hi haurà alguns que aniran ja a la cèl·lula diana, al lloc concret on han d’actuar. Nosaltres amb el que estem treballant ara mateix a nivell d’investigació pròpia és amb el tractament del càncer per atacar les cèl·lules cancerígenes i deixar les altres tranquil·les.
Quins serveis ofereix la universitat a l’empresa?
La universitat té un coneixement molt ampli i molt gran que la indústria mai no podrà tenir. La universitat és multidisciplinària; tenim de tot, i aquest fet fa que l’empresa privada pugui venir-hi a cercar el que realment necessita. El fet de ser tan pluridisciplinaris fa que puguem oferir una feina molt integral, global i alhora molt especialitzada. Sense dubte, a la universitat tenim els millors especialistes de cada cosa, i si juntes els millors tens un conjunt amb un potencial que no es pot trobar enlloc més. Això és el que nosaltres oferim, i el que hem d’intentar és que les empreses s’adonin que a la universitat poden trobar tot això. Moltes vegades les empreses no ho saben i es donen cops de cap perquè no són capaces de trobar qui els faci una cosa, i se’n van a l’altra punta del món quan ho tenen aquí al costat. Jo sempre dic que a la Universitat de Barcelona tenim els millors investigadors del món, però el sector empresarial ho ha de descobrir i la nostra institució també ho ha de promocionar.
Els investigadors fem docència, fem recerca pròpia, fem gestió acadèmica i a més fem transferència de tecnologia, que és una cosa molt important també per a la universitat perquè genera overheads. La universitat ha d’aprofitar això per tenir recursos, però hauria d’intentar afavorir més els grups que fan aquesta transferència de tecnologia, ja que això faria augmentar els recursos que podríem tenir i que anirien en benefici de tota l’estructura de la universitat.
La universitat hauria de fixar-se en algun aspecte de l’empresa?
És el que diem sempre: la universitat pública està atrapada en un sistema burocràtic molt feixuc que a l’empresa privada no hi és. La universitat pública hauria de fer ús d’aquelles eines que l’ajudessin a estalviar burocràcia i a fer-la molt més àgil a l’hora de reaccionar davant de coses tan simples com que a un investigador se li espatlli una màquina i l’hagi d’arreglar d’un dia per l’altre. S’ha de posar en marxa algun sistema que permeti que a la universitat tot esdevingui més àgil, més ràpid i més d’acord amb el món actual. Això és el que hauríem d’aprendre de l’empresa privada, però no gaire més. L’empresa és privada i nosaltres som universitat pública, i hem de continuar sent universitat pública, per estar sempre al servei de la societat; no la podem privatitzar.
Quina importància té la transferència de coneixement?
Tot el coneixement que nosaltres anem generant a partir de les nostres investigacions ha de ser extrapolable a la realitat social que estem vivint. No en traiem res de fer una investigació molt interessant si es queda dins la universitat. És essencial poder transferir-la perquè sigui un bé per a la població, i la manera de posar-la al servei dels ciutadans és treballar amb el sector empresarial. Les coses no es poden quedar dins les nostres parets, han de sortir-ne, perquè sempre són un avenç per a la societat, i això ajuda a consolidar un nivell de vida més alt per a la gent.
Més sobre Josep Maria Suñé
El millor invent de la història:
Diuen que va ser la roda, no?
El pitjor:
Les armes, això sempre ha estat el pitjor invent. I si són de destrucció massiva, pitjor encara.
Un avenç que li agradaria veure abans de morir:
Aconseguir el medicament o els medicaments que arribin a guarir completament tots els processos cancerígens.
L’FBG és…
…una manera de poder fer la transferència de tecnologia cap al sector empresarial i, en definitiva, cap a la societat. Aquesta eina facilita, d’una manera àgil i ràpida, les relacions necessàries per poder transferir aquest coneixement.
