“El co-disseny permet trobar solucions per a les persones”
Entrevistem la Dra. Raquel Pelta, professora agregada del Departament d’Arts Visuals i Disseny a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Amb ella parlem sobre el co-disseny, també conegut com a disseny participatiu, i com pot ajudar aquesta metodologia a buscar solucions a reptes i problemes de la societat.
Primer de tot, en què consisteix el co-disseny?
A grans trets, es defineix com un procés de creació col·lectiva que incorpora els usuaris finals o parts interessades, de manera activa i creativa, al procés de disseny d’un producte, espai o servei. Aquests usuaris col·laboren amb els dissenyadors professionals i altres experts, durant tot aquest procés, amb l’objectiu de trobar les solucions més adequades a les seves necessitats i/o problemes.
Per tant, intenta potenciar la creativitat de les persones.
Sí. És un enfocament democràtic, basat en la idea que totes les persones són creatives i expertes de les seves experiències i suposa un compromís amb elles i amb la comunitat. És una metodologia que compta amb una sèrie de tècniques i eines pròpies del disseny (tot i que també procedents d’altres disciplines com l’antropologia o la sociologia) utilitzades per aconseguir la participació real treballant amb individus, grups i comunitats.
Per què pot servir aquesta metodologia?
El co-disseny ofereix moltes possibilitats a l’hora d’afrontar problemes socials complexos i de crear serveis que millor s’adaptin a les necessitats dels usuaris, en promoure la col·laboració entre diferents grups de persones i diferents parts implicades.
Quina relació té el co-disseny amb el treball social?
El co-disseny pot fer de pont entre el disseny i el treball social, entre altres raons perquè els seus fonaments coincideixen en gran manera amb els d’aquest últim, com ara: trobar solucions per a les persones, incrementar la seva autoestima, crear llaços entre elles i fer-les partícips de la vida col·lectiva. D’altra banda, per al co-disseny, els conceptes de capital social i empoderament són centrals com també ho són per a un treball social que busca enfocaments positius —en lloc de centrar-se en els dèficits— per tal de facilitar a les persones un major grau d’autonomia i unes probabilitats d’èxit més grans en les seves trajectòries vitals.
El co-disseny i el treball social són dues disciplines en què la investigació i la pràctica s’uneixen a l’activitat professional. Però el més important és que la raó de ser és el subjecte. De fet, la perspectiva d’intervenció social centrada en la persona i la del disseny centrat en la persona són molt properes. El treball social (igual que el disseny) cerca constantment nous instruments que permetin afrontar millor els reptes d’una societat on s’incrementen les desigualtats socials. Un d’aquests nous instruments pot ser, sens dubte, el co-disseny.
Podria donar-nos algun exemple d’un projecte on hagi aplicat el co-disseny amb èxit?
Els meus projectes sempre s’han centrat a tractar de comprovar de quina manera es pot aplicar el co-disseny a l’àmbit social, en entendre quins són els seus límits i en demostrar quins són els beneficis. He col·laborat amb una entitat social de Barcelona en projectes d’intervenció socioeducativa amb joves vulnerables, als barris del Raval i de la Mina, fent tallers de co-disseny. Ha estat un mitjà per treballar l’autoestima, l’apoderament, la cohesió de grup i la capacitat de resoldre problemes. Els tallers van servir per crear vincles entre els joves, detectar problemes personals i identificar habilitats que impulsades ben bé poden constituir la base d’un assessorament personal i professional adequat, per part dels educadors.
També us centreu a formar treballadors socials i altres empleats del sector públic.
Sí, des de fa dos anys els formem perquè puguin aplicar el co-disseny com a metodologia tant al seu treball quotidià en equip com a projectes d’innovació social. Es tracta també que comprenguin la necessitat d’incloure professionals del disseny en els projectes socials que duen a terme i els beneficis que això comporta. Per mi és una ocasió d’indagar en les possibilitats i l’impacte del co-disseny al sector social.
Com adapta les seves formacions en co-disseny per a treballadors socials en diferents contextos culturals i geogràfics, com ara Madrid, Conca, Barcelona i Lisboa?
Qualsevol procés de co-disseny s’ha d’adaptar sempre. És únic. Abans de dur-ho a terme, cal saber qui són els participants i quins els objectius que volem assolir. Per tant, cal dissenyar-ho prèviament per a cada situació, investigant i determinant quines eines són les més adequades en funció de les necessitats, de les característiques dels participants, dels problemes a resoldre, dels reptes a assolir, etc. D’altra banda, el co-disseny és un procés iteratiu, en què cada fase es planifica a partir dels resultats obtinguts amb la contribució dels participants en l’etapa anterior.
Quines són les habilitats clau que considera essencials per als treballadors socials que volen incorporar el co-disseny a les seves pràctiques?
Per la formació que han rebut, els professionals del treball social ja tenen moltes de les habilitats necessàries per incorporar el co-disseny a les seves pràctiques: empatia, capacitat de reflexió i creativitat; desenvolupen un pensament inclusiu, aprecien els aspectes d’un problema complex i, com fan els dissenyadors i les dissenyadores, tenen l’habilitat d’explorar més enllà dels límits dels fenòmens percebuts.
Incorporar el co-disseny a les seves intervencions els pot ajudar, ja que els beneficis que comporta poden ser molts. Les experiències de co-disseny demostren que és una perspectiva eficaç i que permet obtenir resultats duradors, sempre en funció del tipus de projecte. És un enfocament de desenvolupament i de canvi que no només transforma entorns o artefactes, sinó també persones, organitzacions i comunitats mentre hi participen, i en això coincideix amb la tasca del treball social.
Més sobre… Raquel Pelta
El millor invent de la història?
La penicil·lina.
Què us agradaria veure en un futur?
Una cosa molt utòpica: la desaparició de la desigualtat social.
Un avenç del futur que li faci por?
La intel·ligència artificial si no es fa servir perquè la humanitat avanci positivament.
Un referent?
La reformadora social Jane Addams.
Què es podria fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones?
Educar en igualtat i continuar impulsant polítiques orientades a assolir-la.
La Fundació Bosch i Gimpera és important per…
Perquè és un mitjà per connectar el coneixement universitari amb la societat.